passejant la història de la teua ciutat

CONTACTE:

TORNATEMPS

info@tornatemps.org

TEL.: 693857120

La passejada per la pròpia ciutat.

 

Quina pràctica injustament oblidada en la nostra moderna agenda personal i col·lectiva que només reservem quan visitem, precisament, altres ciutats i poblacions.

 

I és que saber llegir  la nostra ciutat, reconstruir la seua memòria, les seues històries i llegendes, els paisatges destruïts pel temps i, tantes vegades, per la desídia o l’oblit, requereix abans de tot ànim i voluntat.

 

Si, perquè les ciutats -totes, la nostra també- són presoneres sempre de la seua història.

 

I aquest és l’objectiu principal de l’Associació Cultural Tornatemps. Alliberar els nostres carres i places de València de la seua història, passejar per la seua memòria, imaginar-les.

 

Pretenem amb les nostres passejades i rutes dotar d’elements i reflexions l’esguard dels seus espectadors. Ajudar-los a descobrir la ciutat on viuen, els escenaris urbans de la seua història col·lectiva. A reconstruir-la com un espai humà, entranyable, irrepetible i ple de màgia i desafiaments.

 

 

 

 

Deia Balzac que alguns carrers tenen qualitats humanes i ens infonen amb la seua fesomia certes idees contra les quals no tenim defensa (Ferragus). I tenia raó.

"No somos ningún expósito, sino el descendiente del emperador Valens,
de la solera de los Valentinois, fundadores de las ciudades
de Valencia en España y en Francia."

Honoré de Balzac. La piel de zapa. (1831).

Ho van a demostrar les passejades, les rutes de Tornatemps.

 

Antany passejar, saber passejar, va ser tot un signe de modernitat (Baudelaire, Blasco Ibáñez, Walter Benjamin, Cortázar). Anem a reivindicar-ho amb força des de Tornatemps en aquests temps d’incerteses i reptes. Perquè en passejar, potser sense rumb ni propòsit, podem trobar raons per millorar la nostra ciutat i les nostres vides.

 

 

 

 

CONTACTE:

TORNATEMPS

info@tornatemps.org

TEL.: 693857120

 

 

LA VALÈNCIA DE L’OCUPACIÓ FRANCESA

L’any 2012 van a complir-se dos-cents anys de l’ocupació de la ciutat per les tropes franceses dirigides pel Mariscal Suchet. Anem a recórrer aquells llocs en què podem apreciar encara les empremtes d’aquesta presència, tot i relacionant els mateixos amb el seu context històric, social i polític.

"Debo abordarlo resueltamente. No quiero esquivarlo. Lope de Vega en su comedia La viuda valenciana, pinta una señora valenciana, que siendo rica, independiente, se entrega a las mismas experiencias amatorias a que se entregan otras mujeres reducidas por la necesidad. La obra, como obra literaria, es deliciosa. Pero el caso que se expone en la comedia ¿puede considerarse como indicio de todo un estado social? ¿podemos generalizar en Valencia este caso?

Valencia era todavía a principios del siglo XVII -la época de Lope- un emporio vivaz de riqueza y civilización. Había llegado Valencia, en los siglos anteriores, a un grado de sociabilidad extrema. La vida allí era dulce, muelle. Valencia fue la cuna de la tipografía española, y el primer papel europeo que vio Europa salió de los molinos montados en Játiva.

Lope vivió en Valencia días inolvidables. Si quisiéramos definir la bella ciudad en pocas palabras, diríamos que Valencia era la ciudad de las flores, de la seda y de la poesía. Cuando Cervantes embarca en Cartagena para ir al Parnaso en nave cargada de poetas, al pasar por Valencia, después de saludar a cuatro o seis de los poetas mas aupados, se niega Mercurio a recibir a tantos. Eran multitud. Y con seguridad, al ser tantos, se hubieran apoderado del Parnaso y hubieran impuesto nuevo imperio y mando."

Azorín.Valencia.

(A propósito de Valencia y Lope de Vega)

més informació
Torres de Quart

VALÈNCIA, CAPITAL DE LA REPÚBLICA

Al novembre de 1936, el govern republicà espanyol es traslladà des de Madrid fins a València. Totes les institucions de l’Estat (Corts, Tribunal Suprem, Ministeris, Presidència de la República, etc.) tenen la seua residència a la ciutat i ací romanen fins a octubre de 1937.

més informació
Museu Palau de Malferit

LA VALÈNCIA INSURGENT: L’ALÇAMENT DE 1869 i EL CANTÓ DE 1873

València patirà al llarg de la seua història recent quatre importants moments en els quals va ser objecte de bombardejos...

més informaciço

LA BALANSIYA ÀRAB

En la segona dècada del segle XI, València formava part d’al Àndalus, un territori de majoria cultural i lingüística àrab, de religió musulmana i amb una extensió que ha més que duplicat l’antic perímetre de la ciutat romana.

més informació
Torre Árab

ELS EXILIS INTERIORS: UN PASSEIG PEL BARRI JUEU DEL S. XIV i ELS LLIBRETERS LIBERALS DEL S. XIX

Si bé la comunitat jueva a la ciutat pot remuntar-se a diversos segles abans, és en el s. XIV quan adquireix la seua màxima importància i extensió.

més informació

VELLUTERS, CIUTAT OCULTA

Durant la primera meitat del s. XIX comença ja la crisi de la indústria sedera a la ciutat. El barri de Velluters és el nucli principal d’una producció que arribà a emprar a la majoria de la classe treballadora durant molts anys.

més informació
Le Corbusier

SANTO SIN RITA

Todo pasa. Sant Vicent Màrtir, santo protector de la conquista cristiana y cuya devoción se convirtió en eje de la reconquista espiritual de una ciudad demasiado mora, ha dejado hoy el testigo a esos otros mitos.

Cádiz, Valencia y la Pepa

Tornatemps ha viajado a Cádiz. Para visitarla con motivo del bicentenario de la Constitución de 1812, la Pepa, y rememorar en sus calles este decisivo acontecimiento político.

HOMENAJE A QUEVEDO

Un homenaje a este extraordinario personaje, culto y chabacano, crítico y adulador, odiado y respetado, misógino y enamoradizo, frecuentador de tabernas y lupanares.

RAZONES Y CLAVES PARA LEER A JEAN CLAUDE IZZO

Marsella, una ciudad compleja, misteriosa y difícil. El territorio de Fabio, de Izzo. Una ciudad no apta para turistas. El territorio mítico donde se desarrollan las tramas de sus novelas. Una ciudad de naufragios y esperanzas. Marsella.

NOSALTRES, ELS VALENCIANS

Amb motiu de l’exposició en la Sala Estudi General de la Universitat de València que recorda l’edició, ara fa 50 anys, del llibre de Joan Fuster Nosaltres els Valencians.

GRAMSCI, LA GEPERUDETA Y EL COMISARIO RICCIARDI

Acabo de descubrir a un autor italiano, napolitano, verdaderamente curioso: se llama Maurizio de Giovanni.

UNA VISITA A SAN JUAN DEL HOSPITAL

Constanza Hohenstaufen (1230-1307), emperatriz de Grecia, fue enterrada en la iglesia de San Juan del Hospital, en la capilla de Santa Bárbara que ella misma fundó.

ISIS EN VALENCIA

Hablar de esta diosa y de su presencia en Valencia es porque disponemos de una inscripción romana suya, encontrada en 1759, junto al cauce del río Turia

LA FIRA DEL LLIBRE ANTIC
 

LA URNA FUNERARIA DE ARNAU DE VALERIOLA

Una de las piezas medievales más extraordinarias, y menos conocidas, que podemos admirar en nuestra ciudad: la urna funeraria de Maese Arnau de Valeriola, del 1340.

BLASCO IBÁÑEZ Y VALENCIA

El sueño de Blasco Ibáñez -uno de sus sueños- fue, sin duda, construir una ciudad, Valencia, afrancesada, laica, popular (el Ayuntamiento dominado por los blasquistas llegó a gravar económicamente el toque de las campanas de las iglesias).

LOS LIBROS SON TÍMIDOS

Siempre he olfateado los libros, al igual que los cuadernos, con un gesto instintivo, primario, animal.

ESTATUES I PARADOXES

València és una ciutat estranya. Possiblement, no més que algunes altres, però amb elements prou identificables per a considerar misterioses certes decisions presses en diferents moments...

NOMBRES COMUNES

Es sabido que la cuestión de la identidad es un problema filosófico de primer orden.

UN NUEVO LIBRO DE BENJAMÍN PRADO

"La mayor parte de los jueces son incorruptibles: nadie puede inducirlos a hacer justicia".

La cita es de Bertolt Brecht y la recoge Benjamín Prado en su novela Operación Gladio

36 JUSTOS

"Hay una historia que mi abuelo Carlo me contaba siempre, un relato de la tradición judía. En el mundo, en cada generación, hay siempre presentes 36 justos..."

UN POEMA DE WISLAWA SZYMBORSKA

Recientemente ha fallecido la extraordinaria poeta polaca.

EL MARQUÉS DE CAMPO

Es el prototipo de la aristocracia financiera valenciana del siglo XIX pero sus rasgos y estilo son un retrato de una burguesía periférica y monopolista.

MÁQUINAS DEL TIEMPO

Las calles y plazas de la ciudad donde vivimos son máquinas del tiempo. Tienen historias invisibles a las que sólo podemos acercarnos si cerramos los ojos y vagamos por el tiempo.

ALQUERÍA DE JULIÀ

Los vecinos y vecinas de Nou Moles a los que les hemos preguntado ignoran la valiosa historia y el interés arquitectónico de la vivienda numero 62 de la calle de Castán Tobeñas, la Alquería de Julià, también llamada Huerta de Julià.

DOS MUSEOS POCO CONOCIDOS
Tornatemps organizó sendas visitas a dos museos muy poco conocidos por los ciudadanos valencianos. Nos referimos, en primer lugar, al Museo de la Imprenta y de las artes Gráficas que se ubica en elMonasterio de Santa María del Puig y al Museo del Arroz de la ciudad de Valencia, un antiguo molino de Serra situado en el barrio del Cabanyal, calle del Rosario.

museo arroz

TOSCANA EN VALENCIA

¿Se puede rememorar, tras un viaje, la Toscana en nuestra ciudad? No. Para qué engañarse.

toscana

Sin embargo, para atrapar pálidamente de nuevo aquellos lejanos días de colinas etruscas, vinos y risas, qué lejanos ahora parecen en la neblina del ayer (Padura dixit), hemos rastreado lugares, objetos, cuadros que, en nuestra ciudad, nos evocan la Toscana y para invitaros a verlos. Pero lo mejor, regresar a esta magnífica región italiana.

Leer más

Free Web Hosting